O d'una altra

Has resseguit amb desgana
uns llavis sense esma
i has llepat els límits eixuts
d’algun cos amb química
que sense voler
has estimat amb somnolència.

Dit d'una altra manera

Sense voler,
has resseguit uns llavis eixuts
i has llepat, sense esme,
els límits d’algun cos
que amb somnolència química
has estimat amb desgana.

Amb somnolència

Amb somnolència química
has llepat uns llavis eixuts
i has resseguit
sense esme
els límits d’algun cos
que amb desgana
has estimat sense voler.

Capritx

Capritx confús
d'un cos colpit
que ha perdut la calor
d'una closca caduca,
torna a la calitja de la cala
per trobar el càlid calfred
d'una antiga cavitat closa.
Amb cadència de cargol
calca el camí d'algun corsari clandestí.
Capciós,
capbussa la carn a la cova,
per conmutar,
seguint la càustica càbala
d'un coit calent.
Abandonat al clímax
i amb coïssor a les cames
crema les cadenes
callades de la consciència
per convertir-se
sense candor,
amb coàgul cast,
d'un càdaver captiu.

Volíem

Volíem estimar-nos
sota un pollancre
però la pluja frenètica
d’aquell octubre
ens enfonsava els peus
al fang.
Volíem estimar-nos
però la pell de gallina
ens resseguia els cossos
ens paralitzava les mans
Volíem estimar-nos
però la vergonya
ens regalimava pels dits
ens obria ferides a la panxa.
Però nosaltres,
només,
volíem estimar-nos,
sota un pollancre
amb pluja,
amb fred,
i amb tota aquella vergonya.

Vine,
només un instant,
a seure amb mi
damunt la sorra
d’aquesta platja
abandonda,
vine aviat,
abans que marxin
les sirenes.

Subtil i insegur,
Et sento parlar-me
amb una llengua indesxifrable.
No puc entendre res.

Et dóno les hores
d’aquesta nit confusa
en aquesta ciutat amable
que no és la teva
ni la meva.

Ssshhht...amb veu baixa.

Les paraules s'han tornat enemigues d'aquest dies de primavera.
Ha tornat el silenci del temps que s'ens escapa...

Que feixuga la tarda d'aquest divendres endormiscat de finals de setmana.
Que lent el ritme del mar d'aquesta platja en obres.

ssshhht!!!
amb veu baixa et dic;
"S'em han tornat agre tots els records d'aquests darrers dies".

Lisboa

M’arribes,
barrejada amb el vent
i m'atrapes,
m'estrenys amb força
la cintura
i els pits,
fins a tornar-te,
tatuatge
d'aigua de mar evaporada.
Em dibuixes la mirada,
amb camins
de sal i sol,
per esborrar-me
aquella tarda blanca
de petons,
que em vas robar
el primer estiu
que vaig palpar-te.
Em tornes,
Lisboa,
i ets saliva,
saliva salada.

Naufragi

El buit,
de les teves paraules,
ara tan llunyanes,
em fa vomitar.
Has trencat l'ordre
calculat i hermètic
de la meva maquinal rutina,
per tornar-te
ombra,
gest,
tempesta
i tresor
guardat al moll de l'os
de la memòria.
Has deixat
de ser el mapa
dels meus dies
dolços.
Per tot arreu,
només naufragis.

Impotència

La pàgina segueix en blanc,
i les teves paraules desordenades.

matí confús

Per què és important que les relacions segueixin endavant?
et vull,
no et vull.
Tot és brut i fosc,
necessito fugir a cavall d'aquesta inconsistència.

ALCOBA CERRADA

Por detrás de la puerta,
guardado por cerrojos de silencio y de agua,
esperando, desnudo, tu cuerpo. Tibiamente,
mansamente desnudo, hermoso hasta el dolor.
No entraré a descubrirte.
No violaré el santuario de tu carne entreabierta.
Demasiado peligro para sólo una vida,
demasiado pecado para tan sólo un alma.

Josefa Parra
De "Alcoba del agua" 2002

primer dia

...Tinc els ulls d'aigua,
invisibles com la pluja.