Volíem estimar-nos
sota un pollancre
però la pluja frenètica
d’aquell octubre
ens enfonsava els peus
al fang.
Volíem estimar-nos
però la pell de gallina
ens resseguia els cossos
ens paralitzava les mans
Volíem estimar-nos
però la vergonya
ens regalimava pels dits
ens obria ferides a la panxa.
Però nosaltres,
només,
volíem estimar-nos,
sota un pollancre
amb pluja,
amb fred,
i amb tota aquella vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada