Lisboa

M’arribes,
barrejada amb el vent
i m'atrapes,
m'estrenys amb força
la cintura
i els pits,
fins a tornar-te,
tatuatge
d'aigua de mar evaporada.
Em dibuixes la mirada,
amb camins
de sal i sol,
per esborrar-me
aquella tarda blanca
de petons,
que em vas robar
el primer estiu
que vaig palpar-te.
Em tornes,
Lisboa,
i ets saliva,
saliva salada.