Ssshhht...amb veu baixa.

Les paraules s'han tornat enemigues d'aquest dies de primavera.
Ha tornat el silenci del temps que s'ens escapa...

Que feixuga la tarda d'aquest divendres endormiscat de finals de setmana.
Que lent el ritme del mar d'aquesta platja en obres.

ssshhht!!!
amb veu baixa et dic;
"S'em han tornat agre tots els records d'aquests darrers dies".

Lisboa

M’arribes,
barrejada amb el vent
i m'atrapes,
m'estrenys amb força
la cintura
i els pits,
fins a tornar-te,
tatuatge
d'aigua de mar evaporada.
Em dibuixes la mirada,
amb camins
de sal i sol,
per esborrar-me
aquella tarda blanca
de petons,
que em vas robar
el primer estiu
que vaig palpar-te.
Em tornes,
Lisboa,
i ets saliva,
saliva salada.

Naufragi

El buit,
de les teves paraules,
ara tan llunyanes,
em fa vomitar.
Has trencat l'ordre
calculat i hermètic
de la meva maquinal rutina,
per tornar-te
ombra,
gest,
tempesta
i tresor
guardat al moll de l'os
de la memòria.
Has deixat
de ser el mapa
dels meus dies
dolços.
Per tot arreu,
només naufragis.