Ara mateix

(...)

Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.



Miquel Martí i Pol

Reciclo mots
per retrobar paraules noves
que escric amb tinta xina
damunt la sorra molla.

canvio el temps verbal
d'aquesta tarda mandrosa
de diumenge
per instal•lar-me
en la incertesa del condicional.

reciclo mots
i només et trobo a tu
disfressat de sinònims.

M’atrapa el groc,
el verd
i el blau serè del mar.
M’atrapes tu
I encara és primavera.

Mai no sabràs
la veritat
d’aquell silenci.

La sensualitat
de paper
de la formiga
quan va disfressar-se
de salamandra.

t’espero
impacient
impàvida
impúdica

t’espero
en aquest punt
estrany de la ciutat,
sota llums
grogues,
de faroles velles.

Tindràs dies eterns
vora platges desertes.
I no et faran falta
les tardes d'estiu
per cercar,
els límits del mar.
El temps
et donarà la raó
i t'obrirà camins
als marges del vici.
Et faràs fort
i venceràs sense temor
totes les onades
que algun vent antic
arrossegarà fins a la sorra.

Retinc

Retinc el desig
que em crema els dits
que em llaga l'estomac.
Retinc els dies freds
a la memòria blanca
de la pell d'hivern.
Retinc el líquid
que em neix al coll de la matriu
i em mulla les calcetes.