La pell del mar

La dona de Lot

2012-02-11T19:06:00.002+01:00

Em vaig girar segurament per curiositat.
Però, a més de la curiositat, vaig poder tenir altres motius.
Em vaig girar per recança d’una gibrella de plata.
Per descuit, mentre em cordava la corretja de la sandàlia.
Per no haver de continuar mirant el clatell virtuós
del meu marit, Lot.
Per la certesa sobtada que, si moria,
ell ni tan sols s’hauria aturat.
Per la desobediència dels submisos.
En parar l’orella i sentir que ens empaitaven.
Sobtada pel silenci, amb l’esperança que Déu s'ho havia repensat.
Les nostres dues filles desapareixien ja darrere el cim del turó.
Vaig notar el pes de la vellesa. De l’allunyament.
De la vanitat d’una vida errant. De la somnolència.
Em vaig girar en deixar el farcell a terra.
Em vaig girar per la por de no saber on posar el peu.
En el meu camí havien aparegut escurçons,
aranyes, rates de camp i pollets de voltor.
Allò ja no era ni bo ni dolent: senzillament, tota cuca viva
s’arrossegava i saltava en una munió que feia pànic.
Em vaig girar per una sensació de solitud.
Per la vergonya de fugir d’amagat.
Pel desig de cridar, de tornar.
O potser tot just quan es va aixecar un vent
que em va desfer els cabells i em va tirar la roba amunt.
Em va fer la impressió que ho veien des de les muralles de Sodoma
i esclafien, una vegada i una altra, un riure sonor.
Em vaig girar de ràbia.
Per sadollar-me de la seua enorme ruïna.
Em vaig girar per tots els motius suara esmentats.
Em vaig girar no pas per pròpia voluntat.
Va ser un roc que va caure, sorollant sota meu.
Va ser una escletxa, que em va barrar el pas de sobte,
arran de la qual saltironava una llebre, dreçada sobre les anques.
I en aquell moment totes dues vam mirar cap enrere.
No, no. Jo no vaig deixar de córrer,
d’arrossegar-me, de giravoltar,
fins que una foscor no es va desplomar del cel,
i amb ella una sorrera calenta i un plujam d’aus mortes.
Per la manca d’alè, em vaig cabdellar moltes vegades.
Si algú m’hagués vist, hauria cregut que ballava.
No està exclòs que no tingués els ulls oberts.
És possible que caigués de cara a la ciutat.

Wislawa Szymborska

Ara mateix

2011-05-28T15:54:00.001+02:00

(...)

Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

2010-09-17T12:06:00.000+02:00

Reciclo mots
per retrobar paraules noves
que escric amb tinta xina
damunt la sorra molla.

canvio el temps verbal
d'aquesta tarda mandrosa
de diumenge
per instal•lar-me
en la incertesa del condicional.

reciclo mots
i només et trobo a tu
disfressat de sinònims.

2010-04-01T17:48:00.001+02:00

M’atrapa el groc,
el verd
i el blau serè del mar.
M’atrapes tu
I encara és primavera.

2010-02-20T10:25:00.001+01:00

Mai no sabràs
la veritat
d’aquell silenci.

La sensualitat
de paper
de la formiga
quan va disfressar-se
de salamandra.

2010-02-18T10:06:00.000+01:00

t’espero
impacient
impàvida
impúdica

t’espero
en aquest punt
estrany de la ciutat,
sota llums
grogues,
de faroles velles.

2010-01-29T20:55:00.002+01:00

Tindràs dies eterns
vora platges desertes.
I no et faran falta
les tardes d'estiu
per cercar,
els límits del mar.
El temps
et donarà la raó
i t'obrirà camins
als marges del vici.
Et faràs fort
i venceràs sense temor
totes les onades
que algun vent antic
arrossegarà fins a la sorra.

Retinc

2010-01-26T13:20:00.001+01:00

Retinc el desig
que em crema els dits
que em llaga l'estomac.
Retinc els dies freds
a la memòria blanca
de la pell d'hivern.
Retinc el líquid
que em neix al coll de la matriu
i em mulla les calcetes.

2010-01-22T22:42:00.003+01:00

Què em diríes malarec,
Si et musico un mainell marcit sense malura?
I si et magulo la mandolina
amb el melic exterior?
Et mandrineries amb mi?
Jo et faria moixigangas malindroses,
amb manil.les de molló,
i et portaria manxiuleta manerosa
al meu maduixer marinec.
Marsupialeries?
Amb mamballetes marrofí
et dibuixaria als malucs
malifetes molinades
mentre tu,
marmitoneries,
marcolfes malairoses
de la malva macarulla.
I tindríem mandarines,
i magranes
i macaleus de macadamia
i mel de mil flors
i mel i mató.
Marmoriries per mi?

Tequiladies

2010-01-13T18:01:00.004+01:00

Busco delerosa,
la densitat del deliri
dins la dolçor del desencís
d'aquest destí delicadament desmesurat.
Mentre el descans del cos despullat
se'm torna dúctil.
I em distrec,
discretament
amb una dansa deliciosa
que em descobreix
la debilitat d'una dama
que és desflora amb desfici
davant el desert depravat
de la derrota.

2010-01-12T18:10:00.000+01:00

M'has omplert
el ventre,
de fills,
que no tindré.

2010-01-03T13:52:00.003+01:00

Escrius: Labilitat
i el lèxic lax de la teva ment
lívida, luxosa i lúbrica,
és torna líquid,
al marge lícit del paper.
I amb tu,
resta latent
el lapse libidinós
del cos lasciu i laic
limítrof al teu.
I comença la litúrgia
amb laxitud apresa
(després del límpid lapsus)
-lesió letal-,
pel laberint lacònic
de la literatura.

O d'una altra

2009-11-30T18:29:00.006+01:00

Has resseguit amb desgana
uns llavis sense esma
i has llepat els límits eixuts
d’algun cos amb química
que sense voler
has estimat amb somnolència.

Dit d'una altra manera

2009-11-29T15:12:00.003+01:00

Sense voler,
has resseguit uns llavis eixuts
i has llepat, sense esme,
els límits d’algun cos
que amb somnolència química
has estimat amb desgana.

Amb somnolència

2009-11-28T16:14:00.004+01:00

Amb somnolència química
has llepat uns llavis eixuts
i has resseguit
sense esme
els límits d’algun cos
que amb desgana
has estimat sense voler.

Capritx

2009-11-21T17:13:00.009+01:00

Capritx confús
d'un cos colpit
que ha perdut la calor
d'una closca caduca,
torna a la calitja de la cala
per trobar el càlid calfred
d'una antiga cavitat closa.
Amb cadència de cargol
calca el camí d'algun corsari clandestí.
Capciós,
capbussa la carn a la cova,
per conmutar,
seguint la càustica càbala
d'un coit calent.
Abandonat al clímax
i amb coïssor a les cames
crema les cadenes
callades de la consciència
per convertir-se
sense candor,
amb coàgul cast,
d'un càdaver captiu.

Volíem

2009-11-13T09:37:00.004+01:00

Volíem estimar-nos
sota un pollancre
però la pluja frenètica
d’aquell octubre
ens enfonsava els peus
al fang.
Volíem estimar-nos
però la pell de gallina
ens resseguia els cossos
ens paralitzava les mans
Volíem estimar-nos
però la vergonya
ens regalimava pels dits
ens obria ferides a la panxa.
Però nosaltres,
només,
volíem estimar-nos,
sota un pollancre
amb pluja,
amb fred,
i amb tota aquella vergonya.

2009-04-18T20:21:00.001+02:00

Vine,
només un instant,
a seure amb mi
damunt la sorra
d’aquesta platja
abandonda,
vine aviat,
abans que marxin
les sirenes.

2009-04-03T21:19:00.000+02:00

Subtil i insegur,
Et sento parlar-me
amb una llengua indesxifrable.
No puc entendre res.

Et dóno les hores
d’aquesta nit confusa
en aquesta ciutat amable
que no és la teva
ni la meva.

Ssshhht...amb veu baixa.

2009-03-27T18:38:00.005+01:00

Les paraules s'han tornat enemigues d'aquest dies de primavera.
Ha tornat el silenci del temps que s'ens escapa...

Que feixuga la tarda d'aquest divendres endormiscat de finals de setmana.
Que lent el ritme del mar d'aquesta platja en obres.

ssshhht!!!
amb veu baixa et dic;
"S'em han tornat agre tots els records d'aquests darrers dies".

Lisboa

2009-03-24T18:24:00.007+01:00

M’arribes,
barrejada amb el vent
i m'atrapes,
m'estrenys amb força
la cintura
i els pits,
fins a tornar-te,
tatuatge
d'aigua de mar evaporada.
Em dibuixes la mirada,
amb camins
de sal i sol,
per esborrar-me
aquella tarda blanca
de petons,
que em vas robar
el primer estiu
que vaig palpar-te.
Em tornes,
Lisboa,
i ets saliva,
saliva salada.

Naufragi

2009-03-02T21:23:00.002+01:00

El buit,
de les teves paraules,
ara tan llunyanes,
em fa vomitar.
Has trencat l'ordre
calculat i hermètic
de la meva maquinal rutina,
per tornar-te
ombra,
gest,
tempesta
i tresor
guardat al moll de l'os
de la memòria.
Has deixat
de ser el mapa
dels meus dies
dolços.
Per tot arreu,
només naufragis.

Impotència

2009-02-08T19:42:00.002+01:00

La pàgina segueix en blanc,
i les teves paraules desordenades.

matí confús

2009-02-07T11:18:00.001+01:00

Per què és important que les relacions segueixin endavant?
et vull,
no et vull.
Tot és brut i fosc,
necessito fugir a cavall d'aquesta inconsistència.

ALCOBA CERRADA

2009-02-06T09:38:00.000+01:00

Por detrás de la puerta,
guardado por cerrojos de silencio y de agua,
esperando, desnudo, tu cuerpo. Tibiamente,
mansamente desnudo, hermoso hasta el dolor.
No entraré a descubrirte.
No violaré el santuario de tu carne entreabierta.
Demasiado peligro para sólo una vida,
demasiado pecado para tan sólo un alma.

Josefa Parra
De "Alcoba del agua" 2002

primer dia

2009-02-05T19:16:00.000+01:00

...Tinc els ulls d'aigua,
invisibles com la pluja.